Travel_Think

BUSCADOR

dimecres, 16 de gener de 2008

ÚLTIMA PRÀCTICA DEL SEMESTRE

Les 5 ciutats escollides:

Delhi
Tòkyo
Boston
El Caire
Kuala Lumpur

Plans per les 5 ciutats:

Pla director
Pla de Màrqueting
Pla estratègic
Pla estratègic
Pacte turístic

Idea força:

Restauració i conservació dels monuments i emplaçaments arquitectònics més deteriorats
Tecnologia i negocis
Història, cultura i negocis
Desastacionalització del turisme
Avinença entre modernitat arquitectònica i empreserial amb la tradicional

dijous, 10 de gener de 2008

MELBOURNE

  1. Melbourne ha estat considerada sempre com a segona ciutat darrera de Sydney.
  2. Les seves majors atraccions són: “Casino Crown”, amb uns 9 milions de visitants; seguit del “Queen Victoria market” i per últim el “Melbourne Central” situat dins del centre del districte de negocis (CBD) on hi ha tota la part de compres. Un altre tret característic és la popularitat dels events esportius.
  3. Melbourne és considerada una ciutat refinada i elegant a la vegada Victoria conté els parcs naturals nacionals més grans en proporció de terra per habitants. N’hi ha 3, dos dels quals, Nepean (2.9milions de visitants el 1995) i Dandenong ranges (1.1milions), estan al costat de Melbourne.
  4. El turisme en l’economia és la indústria que està creixent més ràpidament. L’any 1995/96 el producte nacional brut va ser del 7’4%.
  5. Les arribades internacionals s’han anat mantenint cap a l’alça des del 1993. Tot i així només representen un 16% del total dels visitants. Un tipus de visitant en creixement són aquells que venen a visitar a un amic o familiar. El principal país internacional en arribades és Xina, seguit de UK i de New Zealand.
  6. Les pernoctacions aproximades són: les persones que viatgen com a vacances 7 nits, les que hi van per visitar algun conegut 24, per negocis 9 i altres raons 49. això fa una mitja d’una estada de 16 nits.
  7. Les principals arribades de turistes són asiàtics (42%) però aquests estan en crisis, per tan s’està intentant buscar nou mercat a Europa o EUA per tan que no els afecti la crisi. Tot i així els principals visitants o turistes són domèstics (84%).
  1. Té una estacionalitat molt marcada, amb més demanda a la primavera i estiu que no a la tardor o hivern. Tot i intentar fer més activitats al llarg de l’any no els ha acabat d’ajudar a d’esestacionalitzar la demanda.
  2. El MICE (Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions), és a dir, la part de negocis i conferències s’ha desenvolupat molt durant els ultims anys i actualment és un dels seus punts forts tot i que Sydney continua essent la primera.
  3. Tot i que l’aeroport de Sydney té moltes més arribades que el de Melbourne, aquest últim ha estat considerat un dels 10 millors aeroports i un dels “top 5” en la major enquesta internacional de transports de l’aire. Per altre banda el transport públic és antiquat i car, el qual s'hauria de canviar. Tot i així s'està intentant fer arribar un tren que vagi de l'aeroport a Melbourne centre i també s'està incentivant l'utilització dels "waterways" (canals d'aigua com rius o platges) ja que pels visitans ho considerent una manera molt més atractiva de desplaçar-se.
  1. Existeix 194 tipus diferents d’establiments com hotels, albergs, hostals,etc. En els últims mesos encara s’han incrementat en un 10% però la dada preocupant és que hi ha tres mesos que no hi ha pràcticament feina i aquests hotels han disminuït un 6%.
  2. La ciutat és una barreja de l’història i els edificis moderns, a la vegada dóna una imatge esportiva pels seus grans parcs verds. També s’està ideant tot de plans per regenerar la ciutat en aquells punts més dèbils com els suburbis.
  3. S’ha realitzat una gran propaganda sobre Melbourne en els Tour Operadors, els Package i programes. Sobretot, en la part de Sydney, Adelaide i Brisbane.

dilluns, 31 de desembre de 2007

QUE PODRIA VISITAR...?

Tal i com és sabut, l'UNESCO és un organisme que vetlla per la ciencia, l'educació i la cultura a nivell mundial hi podem trobar tot un recull d'elements relacionats amb la cultura d'arreu del món anomenats "patrimoni de l'humanitat" que ens poden ser molt utils alhora de programar un viatge o perquè ens serveixin com a motiu per a viatjar. És per això que podreu trobar el calendari d'esdeveniments per a l'any 2008 i també la pagina oficial referent al patrimoni de l'humanitat

Segons l'UNESCO tots els elements considerats patrimoni de l'humanitat són simbols de la presa de conciencia d'estats i pobles referents al sentit d'aquests llocs i emblemas referents a la propietat col·lectiva, així com de la seva transmissió a generacions futures.

dimecres, 19 de desembre de 2007

Exposició de les millors fotos de l'any 2007 segons l'agencia Reuters i National Geografic

Amb l'acabament de l'any 2007, l'agencia Reuters i l'agència National Geografic han publicat a internet les millors fotos de l'any 2007. Aquestes recullen diferents aconteixements que hi han hagut arreu del món.

Com a opinió personal no són fotografies paissatgistiques sinó plenes de sentit. És per això que he decidit incloura-les dins el meu blog ja que fan una pinzellada a diferents ciutats d'arreu del món.

dimarts, 27 de novembre de 2007

Pla director de la Catedral de Santa Maria de Vitoria

1. Breu resum.

El resum d'aquest pla director el podeu trobar al següent enllaç:
http://oget.wikispaces.com/Pla+Director+de+la+Catedral+de+Santa+Maria+de+Vitoria

2. Impressió general del pla

Com a impressió general que m'he endut d'aquest pla sobre la Catedral de Santa Maria de Vitoria és que no em pensava que s'hagués de recollir tanta informació, ni que s'hagués d'investigar o estudiar en tanta profunditat. La veritat és que en aquest aspecte m'ha sorprès ja que abans de tirar endavant el projecte es va fer un estudi d'uns 3-4 anys. A més a més afegir, que si et mires el pla director d'aquesta catedral hi ha més apartats referin-se aquest estudi i a la investigació i tècniques de restauració amb molt més detall que no pas en altres punts com a la nova funcionalitat que se li vol donar.
Cal dir també, que aquest edifici era molt complex i presentava moltes dificultats, d'aquí segurament la dedicació en el seu estudi.

3. Les tres coses que més us han agradat

1. M'ha agradat molt la forma en que s'ha dut a terme aquest pla ja que ha fet un estudi prèvi exhaustiu i detallat.

2. En segon lloc la manera de voler-li donar més d'una funció i sentit a la Catedral.

3. I en tercer i últim lloc un apartat molt petit en que diu que s'haura de gestionar les masses de turisme.

4. Les tres coses que menys us han agradat

1. Potser perquè no hi estic massa acostumada, el que no m'ha agradat gaire és en el vocabulari que han fet servir en aquest pla ja que a vegades és una mica díficil o enrabessat.

2. Una altre de les coses que no m'ha agrdat és que no hi havia cap punt on esmentés com durient a terme l'avaluació d'aquest projecte un cop acabat.

3. En últim lloc el que no m'ha agrdat gaire és que no explicava massa en detalls quines funcions cada una de les propostes per a la "nova vida" de la Catedral.

Tres paraules que defineixen el pla

Restauració

Innovació

Rememoració històrica

dijous, 25 d’octubre de 2007

RESUM DELS DIFERENTS ARTICLES

En el resum he escollit el que m’ha semblat més important de cada article:

Explorers versus planners. A Study of Turkish Tourism

Segons la informació que busca el turista es poden distingir diferents grups:
Planificadors: acostumen a viatjar en paquets turístics i allotjar-se en Hotels de 4 i 5 estrelles. Hi trobem més dones que homes.
Exploradors: tenen menys preocupació al risc i no són tan vulnerables a les fonts d’informació.

També es poden distingir dos grups més depenen de les variables que escullin, com:
· Altres segons les necessitats de novetat: masses organitzaes, masses organitzzades individualment, exploradors i rodamons.
· Fonts externes: Familiars i coneguts, informació escrita del destí, els mitjans de comunicació i les recomanacions d’AAVV.

Roles Tourists Play: An Australian Perspective

Turista de sol i platja.
Turista de nit; tot aquell que la seva principal motivació és conèixer la vida nocturna del destí i relacionar-se amb gent de l’altre sexe.
Antropologista; interessat en conèixer la població local, la gastronomia i la llengua del territori.
Arquiologista
Turista de masses organitzat; consumidors de paquets turístics.
Turista d’aventura; consumidor d’esports d’aventura i d’alt risc.
Explorador; li agrada explorar nous territoris i l’aventura que això comporta.
Turista de luxe; consumidors de resorts de luxe, de clubs de nit i relacionar-se amb celebritats.
Turista espiritual; per a conèixer-se a ell mateix i el sentit de la vida.
Turista de masses independent; visita atraccions turístiques individualment, per lliure.
Turista de classe alta; viatja en primera classe, dorm als millor hotels i menja als millors restaurants.
Turista trotamundos; que es deixa portar d’un lloc a l’altre.
Turista de relax; s’evadeix de la rutina en llocs tranquils i relaxants.
Turista esportiu
Turista d’estudis; viatja per ampliar coneixements, fer cursos, conferències, etc.

Però no es creu que aquests siguin tots els grups ja que això depèn del lloc on es fagi l’experiment.

The sacred and the profane: A Tourist Typology

Aquest estudi demostra que tots els participants són turistes de massa.Això passa perquè estan motivats per escapar-se de la rutina, buscar el plaer i la seguretat. Els turistes individuals de masses de Chalkidiki es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats.
Per aquestes conclusions és molt important els Clústers que fa servir:
· Herència Cultural
· Raver
· Shirley Valentine
· Heliotròpics
· Lord Byron

Tourist typology: Observations from Belize

Aquest article parla de 3 tipus de turisme i com aquests afecten als residents. Els 3 grups són els següents:
· El “developer tourist” és aquell estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic. Sovint l’empresari retorna al seu país d’origen i rarament s’hi queda.
· El “condo-tourist” és aquell jubilat foraster que ve d’un país benestant. es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.
· L’ “itinerant tourist” és el que visita la zona en pocs dies i principalment va a la zona on es concentra el turisme pur.

Cultural tourism and business opportunities for museums and heritage sites
Hi ha diferents tipus de turistes culturals, però a EEUU i Canadà la
majoria coincideixen en:
- Són econòmicament més forts i gasten més de vacances- Estan més temps en la destinació- Acostumen a allotjar-se en hotels i motels- Compren més- Són més intel·lectuals- Forma part del grup més dones que homes- Són d’edats avançades (pel babyboom)

La part més important del seu estudi és el resultat de l'enquesta realitzada a la gent preguntant sobre la seva motivació en la cultura, i aquests són els resultats:

Persones motivades per la cultura: 5% dels residents i un 15% dels tuistes
Persones motivades en part per la culura: 15% dels residents i 30% dels turistes
Persones accidentalment motivades per la cultura: 20% de cada classe
Persones a qui no els motiva la cultura: 40% dels residents i 15% dels turistes


Typologising nature-based tourists by activity . Theoretical and practical implications
El resultat de l’anàlisi ha donat varies categories segons el motiu del viatge :
Natura: El motiu principal és experimentar la natura i visitar els atractius naturals
Activitats físiques de risc
Educatives: Noves experiències, visitar nous lloc i conèixer-los.
Relaxació, experimentació i trencament de la rutina diària.
Contacte social: experiències al parlar i millorar la confiança amb si mateix per tenir una sensació de satisfacció.


A grounded typology of vacation decision-making

Tipus de turistes:
El viatger habitual: sempre repeteixen la mateixa destinació per sentir-se com a casa i per por al canvi.
El viatger racional: és molt racional i fa un viatge totalment planificat tenint en compte totes les cariants. Però no sempre la planificació és el 100% bu recopilen tota l’informació abans de viatjar.
El viatger hedonista: gaudeix d’unes vacances simples i optimistes amb la motivació de sentir plaer i poder gaudir de l’entorn. Per ell viatjar és igual a plaer.
El viatger oportunista: espera ofertes econòmiques per viatjar. Té una vida molt ocupada i per això busca fer aquests petits viatges de durada curta.
El viatger obligat: és aquell que es veu obligat anar un lloc perquè algu directe del seu entorn ha preparat el viatge. Aquest no sol mostrar molt d’interés en el viatge ja que quasi no hi ha pres part en el procés de planificació.
El viatger adaptable: és aquell que s’adapta a qualsevol tipus de situació i imprevist. Per aquest motiu no es preocupa gaire per la previsió.

Heritage site management, Motivations and expectations
Es varen determinar tres grans tipus de turistes que visiten aquest tipus d’elements:
- Sentimentals: Aquests turistes senten una obligació moral i/o espiritual per visitar aquests nodes o elements turístics. Se senten fortament lligats a la història que s’explica a l’element visitat, i els afecta d’una manera més psicològica que no pas a mode d’aprenentatge. Tot i així, no s’hi senten lligats com si fos el seu passat.
- Hereus: Aquests visitants se senten hereus de la història mostrada en l’element de visita, i per això creuen que és important visitar aquests nodes. Se senten el resultat o els descendents de les persones que varen viure aquell període històric.
- Alumnes: Aquests tipus de turistes són els que visiten aquests elements amb ganes d’absorbir tot el coneixement que aquests els hi poden oferir, per exemple, en el cas de la Casa Museu d’Anna Frank, una sèrie d’elements sobre la II Guerra Mundial.
Testing an international tourist role typology
Sobre l’actitud dels diferents turistes podem treure com a conclusió:
En el seu estudi es valoren aspectes més actitudinals, amb el major nombre de variables i factors que hi poden influir. Ex: l'experiència satisfactòria o insatisfactòria del turista; si el turista viatge amb nens o no; etc.
Les preferències dels turistes combinades amb els seus valors personals proporcionen més informació per desenvolupar una segmentació del mercat internacional del turisme.
Donar més serveis específics a cada segmentació del turisme.
Educar els residents sobre l'existència dels turistes perquè aquests no s'hi enfrontin i tinguin una bona relació, això farà que els visitants s'enduguin una bona experiència i tornin a repetir.

Em falta un article el qual no he pogut trobar, però tot i així crec que amb aquests n’hi ha prou per treure’n una valoració i és que tots els “experiments” diuen que no són certs al 100% perquè en altres llocs els resultats podrien donar diferents. Per tan és molt difícil englobar o generalitzar un tipus de turista.

dimarts, 16 d’octubre de 2007

TESTING AN INTERNATIONAL TOURIST ROLE TYPOLOGY

Introducció:

L'estudi de Chul-min Mo, es basa en molt autors però treballa bàsicament la teoria/estudi de Cohen.
  • Defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:
- sociodemogràfiques
- motivacions (negoci, oci....)
- activitats turístiques
- experiències viscudes
- formes de vida i valors

  • Tipus de turista: (organitzats de menor a major grau d'aventura)
a) masses turistes organitzades
b) masses turistes individuals
c) explorador
d) rodamón (drifter)

S'han realitzat tot tipus d'estudis (empírics i no empírics) per poder determinar amb més exactitud la tipologia de turistes.
Cohen va fer diferents estudis amb aquest objectiu i el qual ha facilitat la tasca dels professionals del turisme preperant-se per la part del sector turístic que més els ha interessat.

Metodologia:

La metodologia que fa servir es basa en la d'altres autors i la seva pròpia experiència per a realtizar l'estudi del rol del turista.
estudi basat en 2 escales al mateix temps subdividies en diferents estats:

Escala 1: Desenvolupament de l'escala: conté 5 estats.

1r estat: Identificació de les dimensions de la tipologia turística construïda per Cohen.
2n estat: Generació dels articles de l'escala:
Revisió i estudi de les teories de Cohen i altres autors sobre micro-nivel, macro-nivel i articles socials del contacte.
3r estat: Col·lecció de dades i marc de la mostra:
Fa servir 3 grups de persones per capturar la diversitat de papers identificats per Cohen.
En cada una de les mostres es passen enquestes a grups de persones d'àmbits diferents amb o sense experiència de viatge.
4rt estat: Fiabilitat del desenvolupat:
Tria de 20 dels articles més fiables utiltzats en l'estat 2.
Tractant temnpes com: "dimensió orientada a la destinació" (macro-nivel)
"dimensió dels serveis del recorregut" (micro-nivel)
"dimensió social del contacte"(articles socials del contacte)
5è estat: Dividit en 3 subgups segons la taula de resultats:

a) Fiabilitat de l'escala:(dades utlitzades)
- Destination Oriented Dimensions (DOD)----> com és el país.
- Tourist Service Dimensions (TSD)
- Social Contact Dimension (SCD)----> grau de contacte amb residents.

b) Validar la construcció:
Utilitzant les mostres/resultats de les enquestes de l'estat 3.

c) Acabar de validar les dimensions de la tipologia turística.

Escala 2: "Verificació de l'escala", es divideix en 4 estats:

1r estat: Col·lecció de dades.
2n estat: Validesa de la construcció.
3r estat: Comprobació de la validesa de la teoria.
4rt estat: Comprobació de la dimensió de l'escala.

Conclusió:

Hem establert 6 conclusions:
  1. Com que no es donava una informació exacte de la divisió dels estats per part de Cohen, el que Chul-min Mo fa, és utilitzar un mètode millorat, reforçat amb mostres de la població que ha viatjat i la que no.
  2. En el seu estudi es valoren aspectes més actitudinals, amb el major nombre de variables i factors que hi poden influir. Ex: l'experiència satisfactòria o insatisfactòria del turista; si el turista viatge amb nens o no; etc.
  3. Les preferències dels turistes combinades amb els seus valors personals proporcionen més informació per desenvolupar una segmentació del mercat internacional del turisme.
  4. Donar més serveis específics a cada segmentació del turisme.
  5. Educar els residents sobre l'existència dels turistes perquè aquests no s'hi enfrontin i tinguin una bona relació, això farà que els visitants s'enduguin una bona experiència i tornin a repetir.
  6. Aquest estudi ha estat molt important per estimular la investigació empírica necessària, per verificar, en el cas que ens ha tocat, una teoria popular mai abans comprovada empiricament.